Patrizia Dogliani és doctora en Història Contemporània i catedràtica d’Història en la Università di Bologna. Al llarg de la seva carrera ha realitzat diverses estades en universitats de tot el món com a investigadora i professora: European University Institute, Harvard University, Nova York University, Freie Universität, The University of Sydney, Melbourne, Western Austràlia, la Australian National University (Canberra) i la EHESS de París. També ha treballat per al Ministère de l’Enseignement Supérieur, de la Recherche et de l’Innovation francès. És especialista en història comparada d’Europa del segle XIX i XX, amb especial atenció a l’estudi del feixisme i el socialisme. Així mateix, també ha treballat en la història del municipalisme i el welfare local i la història i memòria pública dels conflictes del segle XX. D’entre més d’un centenar de publicacions acadèmiques, destaquen els monogràfics L’Italia fascista 1922-1940 (1999), Tra guerre e pace. Memorie e rappresentazioni dei conflitti e dell’Olocausto nell’Occidente contemporaneo (2001), Il fascismo degli Italiani. Una storia sociale (2008, amb traducció al castellà el 2017), Le socialisme municipal en France et en Europe de la Commune à la Grande Guerre (2018) i Un partito di giovani. La gioventù internazionalista e la nascita del Partito comunista d’Italia (1915-1926) (con Luca Gorgolini, 2021); així mateix, cal destacar l’edició de les recents obres col·lectives Itinerarios reformistas, perspectivas revolucionarias (amb Maximiliano Fuentes i Àngel Duarte, 2016), Democrazia insicura. Violenze, repressioni e stato di diritto nella storia dell’Italia repubblicana, (amb Marie-Anne Matard-Bonucci, 2017), Internazionalismo e transnazionalismo all’indomani della Grande guerra (2020) i La Patria hispana, la raza latina: política y cultura entre España, Italia y Argentina (1914-1945) (2021, editat amb Maximiliano Fuentes).